DOS NUEVAS PUBLICACIONES DE CHRISTIAN T. ARJONA

Dos nuevas publicaciones acaban de aparecer a finales de este mes de Agosto:

Por un lado, la revista El Perro Blanco (número 13) acaba de incluir uno de mis relatos entre sus páginas, titulado "La Desaparición del Dr. Nulla".

Este pequeño cuento borgiano tiene la gracia de ser un preludio o anuncio velado de mi reciente poemario Libro de los Alfabetos, de próxima aparición en la editorial Libros del Innombrable.

Podeis leer el cuento y bajarlo en pdf. en el siguiente enlace:

http://issuu.com/librosdelinnombrable/docs/elperroblanco

(El relato está hacia el final de este número)

Los que estéis interesados en adquirir el ejemplar en papel, seguid este otro enlace y buscad El Perro Blanco, número 13.

http://www.librosdelinnombrable.com/novedades/novedades.asp

Por otro lado, me alegra mucho compartir la noticia de que la misma editorial de Zaragoza va a poner a la venta este Septiembre el libro Arrabal 80, en homenaje al dramaturgo Fernando Arrabal, con motivo de su 80 cumpleaños. He participado en él con dos largos poemas en prosa titulados: Visiones de un fauno.  Aquí tenéis la reseña sobre el libro y el enlace para pedirlo, si es de vuestro interés:

                              ARRABAL 80

Autor/es: Fernando ARRABAL  /  VARIOS AUTORES  /  Raúl HERRERO
CATALOGO: GOLPE DE DADOS, NUMERO 97.

Descripción: El 11 de agosto de 2012 Fernando Arrabal (Melilla, 1932) cumple 80 años. A modo de homenaje Raúl Herrero ha reunido una serie de artículos y estudios en torno a la figura de Arrabal junto a poemas, piezas teatrales y diversos artefactos que pretenden rendir tributo al escritor melillense. Por un lado este libro incluye una pequeña antología de textos ya publicados en diversos medios, al tiempo que agrupa un abundante número de trabajos y creaciones inéditas. El volumen incluye 44 páginas en color con obras de arte dedicadas a Arrabal, pero también una entrevista inédita al propio autor y a su esposa Luce Moreau, recuerdos de amigos, cuatro piezas teatrales completas, el artículo por el que Arrabal recibió el premio “Mariano de Cavia”… A lo largo de las distintas intervenciones se repasa la presencia-ausencia del padre, el encarcelamiento de Arrabal por la justicia madrileña en 1967, su amistad con Breton, Jodorowsky, Kundera, el Grupo Pánico… De un modo u otro escriben, pasean o muestran testimonio en este libro: Andrés Ortiz-Osés, Ángel Alonso Tomás, Milan Kundera, Eugène Ionesco, Alejandro Jodorowsky, Samuel Beckett, Antonio Fernández Molina, Fernando Sánchez Dragó, Luce Moreau-Arrabal, Luis Alberto de Cuenca, Joan Frank Charansonnet, Michel Houellebecq, Federico Utrera, Emilio Amor, Iván Humanes, Carlos Barbarito, Jesús Belotto, Enrique Villagrasa, Christian Tubau Arjona, José Antonio Conde, José María de Montells, Francisco Álvarez Velasco, Mariano Esquillor, Jesús Soria Caro, Marta García Leal, Juan Carlos Valera, Carlos del Moral Casas, Antonio Muñoz Ballesta, Martín Marcos, Zoilo Caballero Narváez, Nico García Larios, Javier Esteban, Olga Aguilera, Eduardo Alonso Rico, Jaime Asensi, Antonio Beneyto, Juan Luis Borra, Juan Garay, Ángela Ibáñez, Gustavo Charif, Daniel Madrid, Juan Francisco Nevado, Paco Rallo, Javier Sánchez, Jordi Soler, Paco del Valle, Viveca Tallgren, Yahaira Salazar, Eladio de Pablo López, José Manuel Corredoira Viñuela, Alejandro Toledo Oliver, Jaime D. Parra, Francisco Torres Monreal, Pablo Lorente Muñoz, Domingo Pujante González, Javier Barreiro, Manuel Pérez-Lizano, Isabel Navas Ocaña, Ricardo Senabre, Christèle Jacob… y Clément, perro y amigo de Houellebecq…

Este es el enlace de la editorial:

http://www.librosdelinnombrable.com/novedades/novedades.asp

Un muy cordial saludo,
Christian

EXPOSICION DE FOTOGRAFIAS CHRISTIAN T. ARJONA

Imágenes de la exposición TEXTURES OF THE EARTH

MONTPELIER, VERMONT, EEUU

VERANO 2012

AMANECER INDIGO

CREPUSCULO EN LLAMAS

RIO ESMERALDA

Homenaje a Claude Monet 1

SOMBRAS ONDULANTES

Homenaje a Claude Monet 2

REFLEJOS DORADOS

Homenaje a Claude Monet 3

AGUAS VINOSAS

Homenaje a Claude Monet 4

FOLLAJE CROMATICO

PALETAS DE LA NATURALEZA

LIQUENES 1 Y 2

COLORES PETREOS

CHAMPLAIN, EL LAGO HELADO

En la orilla del lago, las olas congeladas, duras espumas de cuarzo. 

Pliegues de hielo detenidos en forzadas superposiciones.

Lentísima pleamar de crujidos y grietas abriéndose.

El lago resuena en el silencio como el vientre de una ballena hambrienta. 

Sinfonía de ruidos eléctricos, crepitares, 

invisibles movimientos de las placas heladas, 

un hondo rumor de aguas quietas bajo el metal traslúcido,

 fragmentos que se hunden morosamente, 

frotamiento de ópalos inmensos, 

sorda percusión de chalapartas en el fondo lacustre.  

IMPRESIONES DEL MUSEO DEL PRADO

EL SUEÑO DE JACOB, Ribera 

“I forget to pray for the angels and then the angels forget to pray for us...” Leonard Cohen

¿Quién ha visto, dime, entre el fragor de los cuerpos transeúntes, en el trasiego de visitas veloces, protocolarias, estas etéreas almas alígeras, estos ángeles incandescentes que escalan por la luz hacia los cielos en el místico sueño de Jacob?

¿Ha visto alguien estas doradas sombras, siluetas casi transparentes que titilan en el contraluz de las nubes?

Ribera, pintor claroscuro, pintor de la ruda piel ajada y de la tierra en los pies sucios, trazó en este lienzo figuras de luciente niebla, alas espirituales, sutiles, disueltas en vagos resplandores...

xxxxxxxxxxxxxx

SAN PABLO ERMITAÑO, Ribera

Manos del ermitaño: el tiempo está en su piel, en su desgaste, más aún que en el cráneo ante el cual medita.

Piel del ermitaño, tan lívida y tan fina, tan próxima ya al esqueleto.

Desnudez del ermitaño, mórbida desnudez, sólo atenuada por su faja de mimbres trenzados.

Osamenta que se trasparece en la dureza de las rótulas y los tobillos, en los sarmientos pelados de los nudillos y los pómulos.  

xxxxxxxxxxxxxxxx

EL BUFÓN CALABACILLAS, Velázquez

Mirado de cerca, el rostro de Calabacillas está desenfocado, borroso, como si el pintor no hubiera podido fijar mejor su mirada estrábica, movediza, libelular...

UN PEQUEÑO TEXTO SOBRE LA NIEVE EN CANET, 2010

LECTURA POÈTICA: SOTA LA PELL DEL ROURE

Aquí teniu el cartell del recital a la Biblioteca de Sant Gregori, i a sota la transcripció del poemari premiat en l'edició del Premis Literaris d'enguany.

SOTA LA PELL DEL ROURE

Christian Tubau Arjona

I

Sota la pell del roure, en els seus descarnaments,

el meu cor nu i escorçat

tempta la blanca cal·ligrafia de l’oblit,

talla les venes del desig en la sequera.

Sota la pell obscura, sota la llum més seca,

obro les lleres pels teus rius cabalosos,

segueixo les petjades de la teva florescència,

per senders d’una ànima que ja no és meva.

M’orientaré cap a l’ocell i el sol

perque la meva veu sigui càlida i sonora.

No diré els teus noms, els desconec.

Però sí la terra on creixes com un arbre.

Escriuré el poema còncau       buit

per que vessis en ell la mel del teus ulls

la sèmola de les teves oïdes.

Esperaré la teva pluja sense moure’m.

Inunda’m en les teves aigües calmes.

II

He caminat cap a tu.           Cap els teus alts crepuscles.

Vaig viure entre els homes com la molsa que creix

a les esquerdes ignorades dels murs. Vaig beure la tèrbola liana,

la pàl·lida pluja que pesava en l’aire,                    entre els carrers.

De la mà em vas dur a les valls de la mare terra,

a la roca exempta, als arbres estimats,

per acerar-me les arrels en l’obaga humida.

Vas esborrar amb les teves ales els camins esfondradissos,

els serrells de les boires ressagueres.

Ara m’aquietes entre els durs carreus de pedra,

en coves on dormen blancs isards,

i detens els núvols ben avall, en el foc del capvespre

encarnats.

Fes-me tassa d’amor teva, humil planter,

i sembra roures mansos en el meu centre.

Que brollin fonts de pau,

que aromin lliris blancs

en el meu cor famèlic,

callat.

 

Et busco quan encara dorms darrera l’alba,

captaire alegre de la teva llum més clara,

de collada en collada fins a les teves valls.

A quina nit sense fons. A quin got transparent.

A quina clara pupil.a. A quin sediment.

No m’enceguen els vels de les llums falses,

ni en mi esbufeguen, circulars, els rellotges.

Deixo enrere les roses pòstumes i els joiells,

la brasa de les preguntes enceses.

A quin vers. A quina set mai apaivagada.

A quin insomni. A quines flors mai no llegides.

III

Pobles la meva llunyania como el liquen daurat

habita les fresques cavernes dels erms.

Com una lenta ipomea          t’enfiles

per les meves parets fines, amarades

de blanca solitud,         de terra verge.

Obres als meus peus criptes fragants,

on abeuren les salamandres de la quietud

flamígeres.

Allí em mostres cristalls,  vitralls encesos,

paraules on la llum vibra.

Sento la teva silent batuta blanca

rera el cor infinit de les veus;

rera el pètal que cau de la teva mà

entre les branques del noguer florit.

Busco la teva agulla a les balances,

l’ànima de les escales de cargol

que els meus pensaments recorren.

Busco l’eix immòbil, l’espina

còncava i transparent de la ira.

Eixampla l’espai entre respiracions,

guia’m fins el vèrtex quiet de la tempesta,

fins a l’estrella polar de les cruïlles.

IV

Les lletres que vas sembrar amb amor

en el desert de les pàgines no escrites

seran un verd teixit, rebrot eixit

en el sedegós nopal de la solitud.

Com una tija de vida s’obriran enlaire,

cap a la llum,

cap al graner dels núvols.

I els silencis                              les notes blanques

                           

que entreveres en els vímets negres del poema,

les finestres

que obres dins seu amb una gúbia suau

seran íntima artèria només per a la teva saba,

copa de pètals per esperar la teva pluja.

Creix en el cor fosc de la meva set

una impossible margarida,

collar d’ulls o de flors

nounades.

Mà de l’amor,      aquieta’m

deixa’m sentir

sense remor de mots

allò que dius en el meu cor

obrant la pau en ell.

Vingui la teva veu serena a respirar-me.

V

Em dónes la teva mà blanca,        entres,

volteges la nocturna caragola on habito

i arriben com onades les veus íntimes,

remotes                           que esperaven.

Una clau suau,      una flama sens ales,

m’entreobre,                         em camina.

Com aire salobrós et reparteixes

per les algues del meu cos ja buit,

breu batec en el no-res.

I aquelles veus obscures,           fondes,

com bulbs a sota terra,                 larves

que un hivern interior alletava,

amb el primers níquels de l’alba,

ara brosten.

Caminaré cap a tu sense creuar cap pont;

per passarel·les esfondrades caminaré cap a tu,

amb els peus de la raó descalços. 

 Cap a mi caminaràs sens desplaçar-te,

 quieta et mostraràs allà on ja eres,

nua

a l’últim llavi de la nit.

Dins meu ressonaràs

com en el buit d’una flauta.

No  més per tu, si no és amb tu.

Serem aire.

VI

Et dono el meu cant a cel obert,

en la intempèrie ennuvolada de l’espera.

A cor obert et crido, et parlo

amb el silenci pacífic de les pedres

que lentament afines amb el dits

sense punta, amb bes d’aire generós.

Llegeixo en les ràfegues d’erràtics vents,

en el revés clar de les fulles ajagudes,

en l’arrítmia sonora d’aus inquietes:

signes vivents de la teva proximitat humida. 

I també la meva roca s’obre amansida, es buida,

per omplir del teus efluvis llurs estances.

També les meves branques es prostren entregades,

i el meu cor batega sense fre,                sense mesura,

en l’instant tens que anuncia la teva arribada.

Bec el teu blau líquid i les violetes de plata

quan immensa t’amagues rera els monts.

Pinta amb aquesta llum declinant els meus llenços,

el meu cant també és abella entre les teves flors.

Dóna’m l’aigua per aquest íntim estiu.

Dóna’m balcons oberts,

arbres en els quals nïin

aus d’esperança certa.

Nega’m les llàgrimes

o inventa noves àmfores

pel meu amor sense fons.

VII

Per un moment etern has aturat el riu,

has aquietat l’incessant desfer-se de la neu

que pesa dalt dels cims. 

Ara admiro la riba pacient que moldeges

inaudible i serena a l’interior del temps,

la ferma mansuetud dels joncs,

el seu silenci en el discurs de l´aigua,

humil i vertical enmig del corrent.

Sé que deixaràs anar de bell nou les amarres

i que trontollaré congost avall

entre el vesc que sura i les coníferes.

Sé que esquerderàs els dics de l’instant

i que la meva fi serà sediment gris

d’incerts desguassaments.

Però ara has congelat el flux de les neus

i estem junts sobre la riba de pedra

en el segon immòbil de l’amor,

en el rabeig verdós dels  joncs,

on les escumes apaguen la seva remor.

Dóna’m els calostres de la primavera

com dónes a la guineu les placentes

que obliden els anyells adormits.

Vull abeurar en els teus pits ebris

la llet infinita que vessa

                                             dels brots més tendres.                                             

Dóna’m les fèrtils primícies de la llum.

2do TALLER DE POESIA, CHRISTIAN TUBAU, GIRONA

Aquí tenéis la información del 2do Taller de Poesia que haré en Girona, del 29 de marzo al 3 de mayo.
Estais todos invitados!

SINOPSI DEL TALLER D’ESCRIPTURA POÈTICA

Aquest taller es planteja com una activitat creativa i participativa, combinant la pràctica de la lectura i l’escriptura poètica amb l’exposició d’algunes idees i tècniques centrals pròpies del gènere. A partir d’aquestes nocions pràctiques i del comentari de textos, el programa es proposa facilitar el goig de la lectura del gènere poètic i fomentar i acompanyar l’elaboració, per part dels assistents, dels seus propis poemes i escrits.

L’esquelet del taller inclou els següents temes, autors i possibles pràctiques, entre d’altres:

- LA CREACIÓ POÈTICA A PARTIR D’ALGUNS CONCEPTES CENTRALS.

• La imatge.
• La musicalitat.
• Les idees.
• La càrrega de sentit: intensitat, claredat i precisió.
• El jo poètic.

 [Comentari de poemes exemplars d’aquestes tècniques i nocions dins la poesia clàssica (Joan de la Creu, Luis de León, Quevedo), la poesia oriental (Li Po, Basho) i la poesia moderna (Walt Whitman, Ezra Pound, T.S.Eliot).]

> Creació de poemes imaginistes i haikus.

- EL VERS LLIURE I LA PROSA POÈTICA

[Aclariments sobre el vers lliure i comentari de poemes simbolistes (Rimbaud, Verdaguer), surrealistes (Lorca, Aleixandre) i d’altres corrents modernes (Pessoa, Kerouac, Snyder).]

> Pràctiques d’escriptura poètica en vers lliure.

[ Aclariments sobre la prosa poètica i comentari de textos de Luis Cernuda, Antonio Gamoneda, Eduardo Moga.]

> Creació i comentari de proses poètiques.

-  POESIA I PENSAMENT

[L’alquímia de les idees en el poema. Algunes notes sobre la Raó poètica. Comentaris sobre la poesia i la poètica de Roberto Juarroz]. 

*******

- Exemples de bibliografia teòrica:

- Carlos Bousoño, Teoria de la expresión poética.

- Antonio Gamoneda, El cuerpo de los símbolos.

- Roberto Juarroz, Poesía y realidad.

- Vicente Haya, El corazón del haiku.

- Rosa Navarro, La mirada al texto.

- Ezra Pound, El arte de la poesía.

- Ezra Pound – Ernest Fonollosa: El carácter de la escritura china como medio poético.

- William Pratt, El poema imaginista.

- María Zambrano, La razón en la sombra.

Nota: Els autors i corrents esmentats són orientatius i es poden ampliar o reduir segons els interessos dels participants.